'Estereotips utòpics'

anaabeel*


Han calgut només deu anys perquè les dades sobre incidència d'anorèxia nerviosa i bulimia s'equiparin amb les altres societats europees. Són, avui en dia, la tercera enfermetat més freqüent entre els adolescents espanyols.

Les estadístiques mostren xifres espectaculars. Es diu que una de cada cent adolescents cau en aquest trastorn psicològic. Tot i que és una enfermetat molt més comuna entre el sexe femení, s'ha de tenir en compte que en els últims anys els nois també s'estan enganxant a aquests trastorns de l'alimentació. Per tant, cada vegada són més habituals i menys rars els casos de nois que pateixen aquest tipus de patologies.


Bulimia i anorèxia: dues paraules que sentim molt a dir en la nostra societat, una societat occidental. Cada vegada parlem més d'aquests trastorns i els percebem com a dues enfermetats més, dins del nostre concepte de normalitat.
Depressions, baix estat d'ànim, baixa autoestima, dietes express, atacs d'ansietat... són algunes de les característiques d'aquestes patologies, les quals poden comportar greus conseqüències tant físiques com mentals.

En un món en el qual el culte al cos ha anat en augment d'importància els últims anys, el poder de les modes, la primesa, les dietes, la influència dels mitjans de comunicació i la publicitat són algunes de les raons que expliquen el desenvolupament de l'anorèxia i la bulimia.

L'aparició de models extremament primes, les talles cada vegada més petites en les botigues de moda juvenil, la difusió d'estereotips estètics utòpics que fomenta dia a dia la publicitat no són les causes d'aquests trastorns de l'alimentació, però justifiquen que en lloc de ser molt poques les dones malaltes avui en dia siguin milers.

Una moda creada en el segle XXI que afecta en major proporció a la població jove i femenina, que és especialement sensible al missatge d'aprimar-se.

Estem en una situació insostenible. No hi ha volta enrera. Són molts els interessos econòmics que hi ha en la moda d'aprimar-se a qualsevol preu. La indústria tèxtil, la farmacèutica, de la moda, els gimnàs i els centres de cirugía estètica són els principals beneficiats d'aquesta situació promoguda per una publicitat inconscient del mal que causa als joves immadurs que deixen portar-se pels seus missatges i desenvolupen una idea de bellesa utòpica que volen aconseguir.