dijous, 30 de desembre del 2010

Escriptura sexy de Lluïs Pastor

anaabeel*

 FITXA TÈCNICA

Títol: Escriptura sexy
Autor: Lluïs Pastor
Editorial: Editorial UOC
Any edició en llengua catalana: gener 2010
Número de pàgines: 219

L’autor del llibre, Lluïs Pastor, no és gaire conegut per ser escriptor de llibres, sinó per la seva gran formació en Ciències de la Comunicació. És director dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC, a la vegada que exerceix com a professor d’aquesta universitat, de la Universitat Ramon Llull i en diferents postgraus de la Universitat de Girona.

El comunicòleg és molt estimat pels seus estudiants i també pels seus lectors per la senzillesa i l’emoció amb què dóna explicacions sobre allò que ell millor coneix: el món de la comunicació.
L’any 2008 sortí a la venta la primera edició de “Escriptura sexy” en llengua castellana. Dos anys més tard, podem trobar a les llibreries la versió catalana d’aquesta obra, que més que una obra, es podria dir que és un “manual”. Un manual per tot aquell que, com diu l’escriptor “vol fer sentir la seva veu entre tanta cridòria i, per fer això cal acumular seducció i que l’escriptura sigui fonamentalment “sexy””.
Lluís Pastor afirma, a la contraportada, que “ a escriure s’aprèn llegint com a escriptors. Però conèixer les regles bàsiques de l’escriptura permet escriure des del primer dia texts més atractius”. Aquest és l’objectiu del llibre: transmetre el coneixement de les regles bàsiques de l’escriptura als lectors que també volen ser escriptors.
El llibre s’estructura en sis capítols per explicar, individualment i amb profunditat, els cinc conceptes que formen l’escriptura: la idea, l’estructura, el to, la frase i la paraula i anar, d’aquesta manera d’allò més general a allò més particular.
En cada part del llibre, el professor parla sobre la importància de cada concepte en particular i dóna consells i tècniques efectives per fer la nostra escriptura més atractiva.
En els primers tres capítols, sobre la idea i l’estructura l’autor convenç als lectors que qualsevol humà que s’ho proposi pot escriure, ja que per exercir aquesta activitat no cal ser un professional. Destaca la rellevància de tenir bones idees i de la seva bona organització en el text, perquè segons l’expert “escriure no és només redactar, sinó que prèviament existeix un treball de gran abast”.
En la quarta part es parla sobre el to, un concepte molt utilitzat i amb un significat molt difús, però amb el qual Pastor fa referència a la distancia entre l’autor del text i el seu text, la seva actitud, la seva intenció. Apareixen sistemes d’anàlisi per detectar la presencia de l’escriptor en el text que ha escrit i així, poder determinar quin to té el text. El professor parla també sobre l’objectivitat, l’absència de la primera persona en l’escrit, i mostra la seva discrepància  amb les definicions del concepte que qualifica de ser massa literàries, ja que pensa que “l’eliminació de manera radical del jo és una tasca impossible”.
En els capítols V i VI, Lluïs Pastor aborda els temes de la paraula i la frase explicant els fonaments de la redacció, l’últim pas per acabar l’escriptura d’un text.
En les últimes pàgines del llibre apareixen consells sobre com s’han d’ordenar les idees i, en aquest sentit com ha de ser l’allargada de les frases, com estructurar les frases, on destaca la tècnica del tiki-taka, quines són les paraules més adequades per a cada tipus de comunicació i com determinar la claredat que ha de tenir cada frase i en conjunt, cada text segons el seu públic al qual es dirigeix.
“Escriptura sexy” és un llibre molt útil, no gaire extens i ràpid de llegir tot i l’excés d’exemplificacions que es mostren de cada tècnica i apartat explicat.
En definitiva “Escriptura sexy” és un bon llibre per a tots aquells estudiants de comunicació que vulguin aprendre a escriure adequadament, però també és un llibre ideal per a qualsevol persona que vulgui escriure i atrapar al públic amb els seus textos. Una obra escrita per un expert del món de la comunicació on es mostren eines bàsiques perquè l’escriptor aconsegueixi del lector el que s’ha proposat, ja sigui informar, convèncer o, fins i tot emocionar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada