Dia 7 de gener. Dia posterior als reis. Dia últim de les vacances de nadal. Una època de l’any basada per alguns en el consumisme i per altres en la felicitat.
És maco veure els nens abrigats, amb la seva bufanda i el seu anorac, com surten al carrer contents per entregar la carta al ambaixador dels reis mags. És maco veure com el meu germà petit prepara el menjar pels reis i els seus camells la nit “màgica” i que al dia següent, em llevi tot emocionat a les 8 del matí perquè vol obrir els regals que han portat.
La seva cara de felicitat i d’emoció, com la de molts altres nens, quan obren els regals és el regal més gran per a mi.
És, però, una llàstima que moltes famílies no tinguin el plaer ni la oportunitat de viure aquest moment. Persones, bones persones, que no tenen els recursos econòmics suficients per donar un petit regal als seus fills i puguin disfrutar del nadal com tots els altres.
D’això se’n diu injustícia. Uns tant i uns altres tant poc. I són precisament els que tenen menys, que amb poca cosa es conformen. Nosaltres, en canvi, demanem i rebem grans regals, de preus elevats i tot i així, als dos dies ni ho agraïm tan sols.
Jo, ho reconec, estic dins d’aquest grup de persones. Mai he tingut massa de diners a casa, però no em puc queixar. Tot i les dificultats que se’ns han pogut presentar sempre hem tirat endavant i de moment les coses ens han anat força bé. Com a mínim sempre he tingut un plat de menjar a taula i diners per qualsevol capritx que se’m presentés. Tot i que, ja fa uns anys que aquests diners surten del meu propi esforç.
Segurament deu ser pel tipus de societat en la qual vivim que som així. En una societat consumista neixen i es creen persones consumistes i inconformistes amb el que tenen. Egoistes, potser és la paraula que defineix a la majoria.
Ens hauríem de considerar afortunats i com a tals, hauríem de ser solidaris: fer que aquells que no tenen res poguessin viure el nadal, l’època més maca del any, com nosaltres la vivim.
Poder donar la oportunitat de que aquells nens tinguin una joguina, només una joguina, el dia de reis i que facin un somriure de orella a orella és, per a mi, el primer pas perquè el nadal sigui el que ha de ser: una època de felicitat per a tothom; grans i petits, rics i pobres, sense discriminacions. Un objectiu massa difícil d’aconseguir a aquestes altures, suposo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada