Escriptura sexy de Lluïs Pastor

anaabeel*

 FITXA TÈCNICA

Títol: Escriptura sexy

Autor: Lluïs Pastor

Editorial: Editorial UOC

Any edició en llengua catalana: gener 2010

Número de pàgines: 219

L’autor del llibre, Lluïs Pastor, no és gaire conegut per ser escriptor de llibres, sinó per la seva gran formació en Ciències de la Comunicació. És director dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC, a la vegada que exerceix com a professor d’aquesta universitat, de la Universitat Ramon Llull i en diferents postgraus de la Universitat de Girona.

El comunicòleg és molt estimat pels seus estudiants i també pels seus lectors per la senzillesa i l’emoció amb què dóna explicacions sobre allò que ell millor coneix: el món de la comunicació.

L’any 2008 sortí a la venta la primera edició de “Escriptura sexy” en llengua castellana. Dos anys més tard, podem trobar a les llibreries la versió catalana d’aquesta obra, que més que una obra, es podria dir que és un “manual”. Un manual per tot aquell que, com diu l’escriptor “vol fer sentir la seva veu entre tanta cridòria i, per fer això cal acumular seducció i que l’escriptura sigui fonamentalment “sexy””.

Lluís Pastor afirma, a la contraportada, que “ a escriure s’aprèn llegint com a escriptors. Però conèixer les regles bàsiques de l’escriptura permet escriure des del primer dia texts més atractius”. Aquest és l’objectiu del llibre: transmetre el coneixement de les regles bàsiques de l’escriptura als lectors que també volen ser escriptors.

El llibre s’estructura en sis capítols per explicar, individualment i amb profunditat, els cinc conceptes que formen l’escriptura: la idea, l’estructura, el to, la frase i la paraula i anar, d’aquesta manera d’allò més general a allò més particular.

En cada part del llibre, el professor parla sobre la importància de cada concepte en particular i dóna consells i tècniques efectives per fer la nostra escriptura més atractiva.

En els primers tres capítols, sobre la idea i l’estructura l’autor convenç als lectors que qualsevol humà que s’ho proposi pot escriure, ja que per exercir aquesta activitat no cal ser un professional. Destaca la rellevància de tenir bones idees i de la seva bona organització en el text, perquè segons l’expert “escriure no és només redactar, sinó que prèviament existeix un treball de gran abast”.

En la quarta part es parla sobre el to, un concepte molt utilitzat i amb un significat molt difús, però amb el qual Pastor fa referència a la distancia entre l’autor del text i el seu text, la seva actitud, la seva intenció. Apareixen sistemes d’anàlisi per detectar la presencia de l’escriptor en el text que ha escrit i així, poder determinar quin to té el text. El professor parla també sobre l’objectivitat, l’absència de la primera persona en l’escrit, i mostra la seva discrepància  amb les definicions del concepte que qualifica de ser massa literàries, ja que pensa que “l’eliminació de manera radical del jo és una tasca impossible”.

En els capítols V i VI, Lluïs Pastor aborda els temes de la paraula i la frase explicant els fonaments de la redacció, l’últim pas per acabar l’escriptura d’un text.

En les últimes pàgines del llibre apareixen consells sobre com s’han d’ordenar les idees i, en aquest sentit com ha de ser l’allargada de les frases, com estructurar les frases, on destaca la tècnica del tiki-taka, quines són les paraules més adequades per a cada tipus de comunicació i com determinar la claredat que ha de tenir cada frase i en conjunt, cada text segons el seu públic al qual es dirigeix.

“Escriptura sexy” és un llibre molt útil, no gaire extens i ràpid de llegir tot i l’excés d’exemplificacions que es mostren de cada tècnica i apartat explicat.

En definitiva “Escriptura sexy” és un bon llibre per a tots aquells estudiants de comunicació que vulguin aprendre a escriure adequadament, però també és un llibre ideal per a qualsevol persona que vulgui escriure i atrapar al públic amb els seus textos. Una obra escrita per un expert del món de la comunicació on es mostren eines bàsiques perquè l’escriptor aconsegueixi del lector el que s’ha proposat, ja sigui informar, convèncer o, fins i tot emocionar.

L’entrega de premis de la Lliga compta amb la presencia d’Angel “Pichi” Alonso i Víctor Muñoz

anaabeel*

Angel “Pichi” Alonso i Víctor Muñoz han assistit avui a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de Comunicació de la UAB, en el primer acte de cloenda de la Lliga promoguda pel professor Santiago Tejedor, membre del Athlético Che-Guevara: equip guanyador de la Lliga.

L’acte ha estat presentat per dos alumnes de la Facultat que han rebut al Degà Josep Maria Català, qui ha dedicat unes paraules de felicitació i d’agraïment als guanyadors i als participants de la Lliga pel seu entusiasme i companyerisme.

Els dos convidats especials han intervingut durant uns minuts en la cloenda. “Pichi” Alonso pensa que “la Lliga obre les portes al món del esport i que promou valors de solidaritat, companyerisme, motivació...”.Víctor Muñoz s’ha mostrat més tímid durant l’acte.

Per acabar la sessió s’ha dut a terme l’entrega de premis. Jesua Sànchez del Athletico Che-Guevara ha sigut galardonat com a màxim golejador de la Lliga. L’equip de Las Campiñones també han rebut un premi “per ser l’equip que millor demostra que el futbol no és només cosa d’homes”, com a dit la seva representant. El Recreativo de Juerga ha guanyat el premi al millor Weblog i per últim, El Athlético Che-Guevara ha sigut reconegut com l’equip guanyador de la Lliga.

'Estereotips utòpics'

anaabeel*


Han calgut només deu anys perquè les dades sobre incidència d'anorèxia nerviosa i bulimia s'equiparin amb les altres societats europees. Són, avui en dia, la tercera enfermetat més freqüent entre els adolescents espanyols.

Les estadístiques mostren xifres espectaculars. Es diu que una de cada cent adolescents cau en aquest trastorn psicològic. Tot i que és una enfermetat molt més comuna entre el sexe femení, s'ha de tenir en compte que en els últims anys els nois també s'estan enganxant a aquests trastorns de l'alimentació. Per tant, cada vegada són més habituals i menys rars els casos de nois que pateixen aquest tipus de patologies.


Bulimia i anorèxia: dues paraules que sentim molt a dir en la nostra societat, una societat occidental. Cada vegada parlem més d'aquests trastorns i els percebem com a dues enfermetats més, dins del nostre concepte de normalitat.
Depressions, baix estat d'ànim, baixa autoestima, dietes express, atacs d'ansietat... són algunes de les característiques d'aquestes patologies, les quals poden comportar greus conseqüències tant físiques com mentals.

En un món en el qual el culte al cos ha anat en augment d'importància els últims anys, el poder de les modes, la primesa, les dietes, la influència dels mitjans de comunicació i la publicitat són algunes de les raons que expliquen el desenvolupament de l'anorèxia i la bulimia.

L'aparició de models extremament primes, les talles cada vegada més petites en les botigues de moda juvenil, la difusió d'estereotips estètics utòpics que fomenta dia a dia la publicitat no són les causes d'aquests trastorns de l'alimentació, però justifiquen que en lloc de ser molt poques les dones malaltes avui en dia siguin milers.

Una moda creada en el segle XXI que afecta en major proporció a la població jove i femenina, que és especialement sensible al missatge d'aprimar-se.

Estem en una situació insostenible. No hi ha volta enrera. Són molts els interessos econòmics que hi ha en la moda d'aprimar-se a qualsevol preu. La indústria tèxtil, la farmacèutica, de la moda, els gimnàs i els centres de cirugía estètica són els principals beneficiats d'aquesta situació promoguda per una publicitat inconscient del mal que causa als joves immadurs que deixen portar-se pels seus missatges i desenvolupen una idea de bellesa utòpica que volen aconseguir.