Los cínicos no sirven para este oficio de Ryszard Kapuscinski

anaabeel*

Fitxa tècnica

Títol: Los cínicos no sirven para este oficio. Autor: Ryszard Kapuscinski Editorial: Anagrama, S.A. Any de publicació: Segona edició, novembre 2006 Pàgines: 124

    Ryszard Kapuscinski va néixer a Pinsk, Polònia, el 4 de març del 1932 i va morir fa tres anys a Varsòvia a causa d’una greu malaltia. Kapuscinski, a més de ser un bon periodista, fou un magnífic historiador, escriptor, assagista i poeta polonès.

L’autor conegut per obres com El Emperador: sobre Haile Selassie, Ébano, Lapidàrium, El Sha i El Imperio, l’any 2002 va publicar la primera edició del llibre del que parlarem en aquestes línies: Los cínicos no sirven para este oficio.

    Los cínicos no sirven para este oficio, subtitulat Sobre el buen periodismo, és una transcripció de tres debats en els que el periodista i escriptor polonès va intervenir. Es mostra, en poc més de cent pàgines, el seu mode d’entendre i viure el periodisme.

   El llibre s’estructura en tres parts ben diferenciades. En la primera part, titulada Ismael sigue navegando es recull la trobada amb Ryszard Kapuscinski en el VI Congrés “Redactor social”, celebrat a Capodarco di Fermo la tardor del 1999. En la conversa participen la periodista italiana Maria Nadotti, qui s’ha encarregat de l’edició i la introducció de l’obra, i també membres del públic. Es podria definir aquest primer text com un resum dels aspectes del periodisme que Ryszard destaca. Segons ell, el periodisme és un ofici, que requereix molt d’esforç i estudi, que ocupa tota la nostra vida. Entre les seves declaracions parla de l’autèntic periodisme, del periodisme ètic i del periodisme de l’experiència i descriu, també, les qualitats d’un bon periodista.

“ Creo que para ejercer el periodismo, ante todo hay que ser un buen hombre, o una buena mujer: buenos seres humanos. Las malas personas no pueden ser buenos periodistas. Si se es una buena persona se puede intentar entender a los demás, sus intenciones, su fe, sus intereses, sus dificultades, sus tragedias[...].[1]”

   La segona part, Explicar un continente: la historia de su desarrollo, és una entrevista realitzada el 28 de novembre del 1999 per Andrea Semplici, periodista i fotògraf italià. L’entrevista és sobretot enfocada a parlar de les experiències del periodista polonès al continent africà, on va viatjar varies vegades per qüestions laborals. Kapuscinski nombra alguns noms de polítics importants, parla del poble africà i ens endinsa en la història d’un continent conegut per la seva pobresa, en que alguns estats encara lluiten per la independència. Una entrevista molt interessant per adonar-nos de la situació real de l’Africà, situació que, ara per ara, els mitjans de comunicació no mostren totalment.

   Per tancar l’obra, i sota el títol El relato de un diente de ajo, es descriu la trobada de Kapuscinski amb John Berger, escriptor i crític d’art anglès. La xerrada, moderada, una altra vegada, per Maria Nadotti, es va efectuar al Congrés Ver, entender, explicar: literatura y periodismo en un fin de siglo, celebrat a Milà el 1994.
Tenim el plaer de llegir una conversa de dos intel·lectuals de nivell, que mostren admiració l’un per l’altre, sobre la manera d’escriure, de llegir, d’observar i de situar-se de cadascun.

  

    Los cínicos no sirven para este oficio, és un llibre no gaire extens, però com diu Kapuscinski a les últimes línies, “este libro estaba destinado a durar una semana, un mes, sólo para llegar a entender algo del mismo[2]”, ja que a més de llegir, la lectura s’ha d’interioritzar i reflexionar. En les tres intervencions del periodista en diferents conferències i entrevistes, Kapuscinski atorga alguns consells als periodistes, des de la seva pròpia experiència. Parla dels canvis que pateix el periodisme a causa de les TIC, de les fonts d’informació apuntant que la principal font són “els altres”, que l’experiència pròpia del periodista és fonamental i que, la curiositat és la qualitat bàsica de tota persona que és vulgui dedicar al periodisme. A més, com el títol dóna a entendre i com he comentat en les línies anteriors, per ser un bon periodista s’ha de ser, primer, una bona persona.

   Un llibre “sobre el bon periodisme” instructiu i recomanable als apassionats de la comunicació, o per tots aquells que vulguin saber més sobre l’autor, les seves vivències i els seus pensaments, en el que, una figura tan gran com fou Kapuscinski que va viure pel periodisme, explica experiències pròpies i deixa anar, algun que altre consell, plantejant situacions reals en les que un periodista dels nostres temps s’ha trobat o es trobarà, en algun moment o altre de la seva carrera professional.

   Per finalitzar, potser la millor manera de cridar l’atenció de tot aquell que llegeixi la ressenya d’una jove sense gaire experiència periodística, sobre l’obra d’un gran periodista del segle XX, és concloure amb les paraules del propi Ryszard Kapuscinski.

“ El cinismo es una actitud inhumana, que nos aleja automáticamente de nuestro oficio, al menos si uno lo concibe de una forma seria. Naturalmente, aquí estamos hablando sólo del gran periodismo, que es el único del que vale la pensa ocuparse, y no de esa forma detestable de interpretarlo que con frecuencia encontramos. [...]. Quien decide hacer este trabajo y está dispuesto a dejarse la piel en ello, con riesgo y sufrimiento, no puede ser un cínico[3].”

---

[1] Ryszard Kapuscinski: Los cínicos no sirven para este oficio;2ªEdició any 2006; pàgina 38

[2] Ryszard Kapuscinski: Los cínicos no sirven para este oficio; 2ªEdició any 2006; página 124

[3] Ryszard Kapuscinski: Los cínicos no sirven para este oficio; 2ª Edició any 2006; pàgina 53