"Mas acaba amb el tripartit i el Barça derrota al Madrid"

anaabeel*

Avui m'he decidit a escriure en raó a dos importants fets que han succeit els últims dies, però dels que porten temps sentint parlar als noticiaris o en la boca de qualsevol ciutadà. Com tots sabreu, diumenge i dilluns han estat dos dies intensos a Catalunya. D'una banda se'ns presentaven unes eleccions en les que els catalans buscaven un canvi de govern, tal i com es va reflexar als resultats. D'altra banda el clàssic de la lliga espanyola havia arribat: un barça vs madrid més emocionant i satisfactori que mai.

Comencem amb les eleccions. Després de la campanya tan monòtona on no hem deixat de sentir parlar de Mas vs Montilla, i després de les enquestes fetes als ciutadans catalans, els resultats ja eren previstos. Potser no era tan previsible la gran diferència d'escons entre CiU, amb 62 escons, i PSC que en va aconseguir 28. Aquest resultat reflexa, la necessitat de canvi que els catalans tenen després d'una Catalunya en mans d'un tripartit que mai va acabar de funcionar. Segurament degut a que no es pot arribar a una hegemonia política en un govern en mans de partits de ideologies diferents com són ERC i PSC.
PPC es va consolidar com a tercera força política amb 18 escons i Ciutadans va aconseguir representació parlamentària, de la mateixa manera que Solidaritat Catalana, de Joan Laporta.

Ahir doncs, després de la jornada electoral a Catalunya, els diaris omplien portades amb missatges com "Cambio de ciclo" a l'ABC, "Mas ja governa" al nou diari ara.cat, "Gobernarà Mas" a La Vanguardia i "CiU vuelve al poder en Cataluña" a El Pais; també hi ha d'altres diaris més radicals que van titular la noticia amb missatges com "El centro derecha arrasa en Cataluña" de El Mundo, i La Razón, mantenint la seva línea ideològica va parlar del tema sota el titular "El cambio comienza en Cataluña: Mas, presidente, y el PP, tercera fuerza".

Avui les portades eren completament diferents. Després de la derrota del barça sobre el madrid amb un resultat final de 5-0 gràcies a tots els jugadors, però sobretot a les golejades de Xavi, Villa, Pedro i Jeffren, les portades dels diaris contenien missatges dirigits a parlar del partit. Els diaris esportius s'omplien amb titulars originals com "Mouchisimo barça para tan poco madrid" a El Marca, "Goleados y desquiciados" a l'AS, "5-0" a Mundo Deportivo o "Manotazo a Mourinho" a l'Sport.

Aquests dos últims dies han estat importants. El 28 de novembre marca un gir a la política catalana amb un nou govern que acaba amb el tripartit i fa tremolar a Zapatero, després de la victòria de CiU sobre PSC.
El 29 de novembre, en canvi, serà un dia que recordaràn tots aquells que sentin els colors blau i grana com el dia que el madrid va ser vençut al camp nou, per la jugada d'un barça espectacular.

'NOMÉS QUEDEN 3 DIES PER SABER EL RESULTAT'

anaabeel*

Ja fa temps que sentim parlar de les futures eleccions catalanes. Unes eleccions que estan donant molt per parlar. Tota Catalunya, i fins i tot, m'atreviria a dir que tota Espanya les segueix des de fa mesos, tot i que la campanya en si va iniciar-se el dia 12 de novembre (com sempre, quinze dies abans del dia de les eleccions).

A l'escenari trobem a sis representants que amb els seus respectius partits defensen uns ideals i unes propostes determinades.

     D'una banda, Alicia Sánchez-Camacho, candidata a la presidència del Partit Popular de Catalunya, creu que és necessari fomentar la llengua catalana però no creu adient les sancions que actualment s'estan imposant a alguns empresaris. A més a més, tenint en compte que parlem del PPC, un partit més de dretes que d'esquerres, no defensen la independència de Catalunya. Pensen que no és el moment per parlar d'aquest tema davant de la crisi que es viu actualment, de la qual la majoria de països s'estan recuperant.
Albert Rovira, representant de ciutadans, segueix per la mateixa linia que la candidata anterior. No creu que la independència sigui el tema principal del moment.
Joan Puigcercós, candidat a la presidència d'ERC. El senyor Puigcercós, junt amb el seu partit, impulsaran un referèndum per la independència que és el que realment porten anys esperant. Destacable també la seva proposta de lluitar contra la corrupció i la garantia de les polítiques socials.
Joan Herrera de ICV defensa, en poques paraules, una polítca d'esquerres, l'impuls de les energies renovables i de l'ecologia i més llibertat pels ciutadans, fent de l'Administració pública, una Administració transparent.

    Arribem al punt culminant. Hem vist a alguns dels candidats però queden els dos més importants, els únics que tenen opcions a guanyar aquestes eleccions. No ho dic jo, ho diuen els sondejos. Ciu i PSC, amb Artur Mas i l'actual presindent Montilla respectivament són els dos protagonistes de la campanya. Pot ser perquè les seves propostes són millors, pot ser per popularitat entre la societat o pot ser perquè els mitjans de comunicació estan parlan més d'ells que de qualsevol altre candidat.

Segons els sondejos sobre les eleccions, guanyaria el senyor Mas deixant al senyor Montilla fora de combat, el qual ha dit que no tornarà a presentar-se com a candidat a la presidència. 
I és en això el que s'està convertint aquesta campanya electoral, en un combat en el qual els candidats amb més protagonisme no paren de tirar-se pedres al cap en comptes de defensar els seus ideals i oferir solucions.

Així que des d'aquí, tot i que ja sé que és tard i que no ho llegiran, us recomano: Sr. Mas i Sr.Montilla, deixeu de banda les vostres diferències, pareu de criticar-vos  i doneu respostes a la crisi i als problemes que han derivat d'aquesta, que és això el que els ciutadans volen. Arrisqueu-vos una mica i oferiu solucions factibles que després complireu i no parleu de fets impossibles, que queda molt bé parlar de generar llocs de treball sense donar cap explicació de com ho faran. De la mateixa manera li dic a vostè Sr. Montilla que subvencionarà amb 600 euros als ni-ni, joves que ni estudien ni treballen, perquè comencin una formació. No crec que sigui una bona solució tenint en compte que hi ha milers de joves catalans que estan estudiant i treballant al mateix temps per poder pagar-se els estudis ja que no els concedeixen cap beca.

Aquí acabo el meu "artícle" sobre les eleccions de Catalunya, que més que un "artícle" és una crítica del escenari polític català. Podreu estar en contra o podreu estar a favor, jo només he dit el que penso però, deixem-nos de tonteries, aquí tots sabem qui guanyarà les eleccions d'aquest diumenge, i no serà un altre que CiU, amb Artur Mas com a candidat.

COM Ràdio dóna veu als estudiants de comunicació de la UAB en el seu programa Tots x Tots

anaabeel*

“A un periodista se li exigeix rapidesa, domini del llenguatge audiovisual, originalitat i domini de les tècniques de producció de la informació”

COMRàdio i els estudiants de comunicació de la UAB han mantingut un debat sobre el bon periodisme aquest matí, a l’aula magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació. L’acte ha estat enregistrat i es preveu la seva emissió el pròxim divendres a les 20:05h en el programa Tots x Tots, presentat per Ramón Company.

    En Xavier Vinader, el convidat especial, no ha pogut assistir-hi i l’ha substituït l’especialista en periodisme polític, Pere Oriol Costa. Entre les personalitats presents es destaca al director de COMRàdio, Francesc Trola i la presidenta de la comissió d’informació del col·legi de periodistes, Montserrat Rius.

    El convidat Pere Oriol Costa ha parlat sobre la seva especialitat: la política en relació al periodisme. Segons ha dit, la política és una de les feines menys valorades i els periodistes tenim molt a veure amb aquesta imatge que se’n té dels polítics, degut a l’exageració dels fets quan s’expliquen a l’audiència.

  

   Els temes principalment tractats durant l’acte han estat, d’una banda, la dificultat de trobar feina com a periodista en l’actualitat i exercir-la sense pressions. En aquest punt, Montserrat Rius ha declarat que cada vegada es més complicat trobar feina com a periodista i que “cada dia s’exigeix més rapidesa, originalitat i domini del llenguatge audiovisual i dels mètodes de producció”. Tot i així ha animat als futurs comunicadors a seguir endavant i lluitar per allò que volen ser, de la mateixa manera que el director de COMRàdio.

D’altra banda, s’ha parlat sobre el conflicte entre entreteniment i informació on Francesc Trola ha apuntat que  “s’ha d’entretenir, fer les coses digeribles, però sempre informant”. I per últim, s’ha comentat sobre l’aparició d’individus en el món de la comunicació que deprecia la imatge dels comunicadors.

  

  Tot plegat ha estat un debat prou interessant, en que els estudiants eren els protagonistes i s’han atrevit a expressar la seva opinió sobre el periodisme que s’exerceix actualment. Pròximament, podrem escoltar les veus d’aquests joves en el programa Tots x Tots, emès cada divendres a les 19:30h.

Los cínicos no sirven para este oficio de Ryszard Kapuscinski

anaabeel*

Fitxa tècnica

Títol: Los cínicos no sirven para este oficio. Autor: Ryszard Kapuscinski Editorial: Anagrama, S.A. Any de publicació: Segona edició, novembre 2006 Pàgines: 124

    Ryszard Kapuscinski va néixer a Pinsk, Polònia, el 4 de març del 1932 i va morir fa tres anys a Varsòvia a causa d’una greu malaltia. Kapuscinski, a més de ser un bon periodista, fou un magnífic historiador, escriptor, assagista i poeta polonès.

L’autor conegut per obres com El Emperador: sobre Haile Selassie, Ébano, Lapidàrium, El Sha i El Imperio, l’any 2002 va publicar la primera edició del llibre del que parlarem en aquestes línies: Los cínicos no sirven para este oficio.

    Los cínicos no sirven para este oficio, subtitulat Sobre el buen periodismo, és una transcripció de tres debats en els que el periodista i escriptor polonès va intervenir. Es mostra, en poc més de cent pàgines, el seu mode d’entendre i viure el periodisme.

   El llibre s’estructura en tres parts ben diferenciades. En la primera part, titulada Ismael sigue navegando es recull la trobada amb Ryszard Kapuscinski en el VI Congrés “Redactor social”, celebrat a Capodarco di Fermo la tardor del 1999. En la conversa participen la periodista italiana Maria Nadotti, qui s’ha encarregat de l’edició i la introducció de l’obra, i també membres del públic. Es podria definir aquest primer text com un resum dels aspectes del periodisme que Ryszard destaca. Segons ell, el periodisme és un ofici, que requereix molt d’esforç i estudi, que ocupa tota la nostra vida. Entre les seves declaracions parla de l’autèntic periodisme, del periodisme ètic i del periodisme de l’experiència i descriu, també, les qualitats d’un bon periodista.

“ Creo que para ejercer el periodismo, ante todo hay que ser un buen hombre, o una buena mujer: buenos seres humanos. Las malas personas no pueden ser buenos periodistas. Si se es una buena persona se puede intentar entender a los demás, sus intenciones, su fe, sus intereses, sus dificultades, sus tragedias[...].[1]”

   La segona part, Explicar un continente: la historia de su desarrollo, és una entrevista realitzada el 28 de novembre del 1999 per Andrea Semplici, periodista i fotògraf italià. L’entrevista és sobretot enfocada a parlar de les experiències del periodista polonès al continent africà, on va viatjar varies vegades per qüestions laborals. Kapuscinski nombra alguns noms de polítics importants, parla del poble africà i ens endinsa en la història d’un continent conegut per la seva pobresa, en que alguns estats encara lluiten per la independència. Una entrevista molt interessant per adonar-nos de la situació real de l’Africà, situació que, ara per ara, els mitjans de comunicació no mostren totalment.

   Per tancar l’obra, i sota el títol El relato de un diente de ajo, es descriu la trobada de Kapuscinski amb John Berger, escriptor i crític d’art anglès. La xerrada, moderada, una altra vegada, per Maria Nadotti, es va efectuar al Congrés Ver, entender, explicar: literatura y periodismo en un fin de siglo, celebrat a Milà el 1994.
Tenim el plaer de llegir una conversa de dos intel·lectuals de nivell, que mostren admiració l’un per l’altre, sobre la manera d’escriure, de llegir, d’observar i de situar-se de cadascun.

  

    Los cínicos no sirven para este oficio, és un llibre no gaire extens, però com diu Kapuscinski a les últimes línies, “este libro estaba destinado a durar una semana, un mes, sólo para llegar a entender algo del mismo[2]”, ja que a més de llegir, la lectura s’ha d’interioritzar i reflexionar. En les tres intervencions del periodista en diferents conferències i entrevistes, Kapuscinski atorga alguns consells als periodistes, des de la seva pròpia experiència. Parla dels canvis que pateix el periodisme a causa de les TIC, de les fonts d’informació apuntant que la principal font són “els altres”, que l’experiència pròpia del periodista és fonamental i que, la curiositat és la qualitat bàsica de tota persona que és vulgui dedicar al periodisme. A més, com el títol dóna a entendre i com he comentat en les línies anteriors, per ser un bon periodista s’ha de ser, primer, una bona persona.

   Un llibre “sobre el bon periodisme” instructiu i recomanable als apassionats de la comunicació, o per tots aquells que vulguin saber més sobre l’autor, les seves vivències i els seus pensaments, en el que, una figura tan gran com fou Kapuscinski que va viure pel periodisme, explica experiències pròpies i deixa anar, algun que altre consell, plantejant situacions reals en les que un periodista dels nostres temps s’ha trobat o es trobarà, en algun moment o altre de la seva carrera professional.

   Per finalitzar, potser la millor manera de cridar l’atenció de tot aquell que llegeixi la ressenya d’una jove sense gaire experiència periodística, sobre l’obra d’un gran periodista del segle XX, és concloure amb les paraules del propi Ryszard Kapuscinski.

“ El cinismo es una actitud inhumana, que nos aleja automáticamente de nuestro oficio, al menos si uno lo concibe de una forma seria. Naturalmente, aquí estamos hablando sólo del gran periodismo, que es el único del que vale la pensa ocuparse, y no de esa forma detestable de interpretarlo que con frecuencia encontramos. [...]. Quien decide hacer este trabajo y está dispuesto a dejarse la piel en ello, con riesgo y sufrimiento, no puede ser un cínico[3].”

---

[1] Ryszard Kapuscinski: Los cínicos no sirven para este oficio;2ªEdició any 2006; pàgina 38

[2] Ryszard Kapuscinski: Los cínicos no sirven para este oficio; 2ªEdició any 2006; página 124

[3] Ryszard Kapuscinski: Los cínicos no sirven para este oficio; 2ª Edició any 2006; pàgina 53

Agustí Pons: "La curiositat és el motor del periodisme"

anaabeel*

Avui, dia 10 de novembre, els alumnes de primer de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona han tingut el plaer de parlar amb l'Agustí Pons a la conferència realitzada a les 12:00h a l'aula magna.

Agustí Pons, reconegut com a un periodista i un escriptor català de nivell, ha encapçalat la xerrada parlant una mica del periodisme del segle XX, el qual ell ha viscut de primera mà. 

El motiu d'aquesta cita ha estat la presentació del seu llibre "Cartes a Clara", llegit pels alumnes de periodisme, tot i que s'ha convertit en una sessió força interactiva entre l'autor i els alumnes.

En la conferència, presentada pel degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació i pel professor David Paloma, l'Agustí ha deixat participar als alumnes que han intervingut en tot moment amb les seves preguntes, preparades amb anterioritat a les seves respectives aules. Contestant a les qüestions dels joves estudiants, l'Agustí ha reafirmat que l'objectiu del seu llibre en un principi era escriure unes memòries que després es van convertir en l'explicació del periodisme del segle XX que ell mateix havia viscut. 

Entre el públic, una noia ha preguntat al senyor Pons si creia necessàri fer la carrera de periodisme per ser un bon periodista. Davant la qüestió, l'escriptor ha dubtat en la resposta, però finalment ha declarat, sense arriscar-se massa, que per ser un bon periodista s'han de tenir unes bases i una formació humanística. A més a més, també ha dit vaires vegades durant la xerrada que un periodista ha de ser curiós per descobrir noves coses i ha de llegir i viatjar molt; obrir nous camins.

Una altra pregunta destacable de la conferència ha estat demanar-li al senyor Pons si creia que era millor viure pel periodisme o fer periodisme per viure. L'Agustí ha reconegut que ell, personalment, ha estat una persona que ha viscut pel periodisme, però ara creu que tot això no val la pena. Pensa que s'ha de saber trobar un punt intermig entre les dues opcions; un periodista no ha de passar hores i hores al seu despatx, però tampoc pot tenir un horari fixe, perquè noticies hi han sempre i el periodista ha d'estar a disposició del públic.

Abans d'acabar la xerrada, un alumne li ha otorgat al escriptor un llibre, realitatzat gràcies a la participació de tots els estudiants, en el qual s'han recollit les respostes a les cartes a Clara.

L'Agustí, molt agraït per l'obsèqui i pel bon tracte rebut, ha donant un consell general als futurs periodistes "La nostra autoformació és allò que pot fer que tinguem més oportunitats en aquest món. El que s'ha de fer és viatjar i llegir i, sobretot, ser curiós per tot el que passa al nostre voltant, perquè la curiositat és el motor del periodisme". 

Per tancar la sessió, les paraules del periodista han estat molt encertades "Els millors anys de la meva vida han estat gràcies al periodisme".