S’ha acabat el malson: Els miners tornen a les seves respectives cases

anaabeel*

Després de 70 dies atrapats en la mina de San José d’on s’extreu coure i or, situada a l’extrem nord de Xile, a 700 metres de profunditat els 33 miners van ser rescatats el passat 13 d’octubre.

Miners atrapats a 700 metres de profunditat a la mina de San José

Sense perdre l’esperança, el govern de Xile ha estat lluitant i investigant des del primer dia  per poder alliberar a tots els miners amb vida.

Després de varis intents amb sondes per trobar el lloc exacte on els miners estaven atrapats, el diumenge 22 d’agost es va descobrir on es trobaven. Al dia següent els equips de rescat van reforçar un conducte per on es subministraven aliments als miners, que sorprenentment sobrevivien, tot i que amb dificultats. L’objectiu des de llavors no era trobar als miners, sinó rescatar-los com abans millor, tot i així, ja es preveia que la tasca podria durar fins a quatre mesos.

Menjaven, tenien roba, dormien en llits de campanya, s’entretenien veien pel·lícules i fent exercicis, treballaven i mantenien contacte amb els seus familiars que van ser instal·lats al “Campamento Esperanza” per no perdre el contacte amb els miners. Però tot això ho havien de fer a 700 metres de profunditat amb dificultats respiratòries i de ventilació i sense veure la llum del sol durant més de dos mesos.

A finals d’agost, es dóna a conèixer el Pla B en el qual s’utilitzava la perforadora T-130, o com deien els familiars dels miners “la milagrosa”,  que reduïa en dos mesos el temps de durada del rescat, que en principi era previst per finals de novembre. Després de topar amb varis obstacles la T-130 va arribar al nivell on es trobaven els miners.

Era una tasca difícil, però finalment el govern de Xile ho va aconseguir i abans d’hora, el rescat va iniciar-se el passat 13 d’octubre mitjançant la càpsula “Fènix 2” de 53 centímetres de diàmetre per on pujarien, d’un en un, tots els miners a la superfície.

Primer van ser rescatats aquells reconeguts com els més dèbils de salut, entre ells Juan Illanes i Mario Sepúlveda. Els miners van sortir a la superfície vestits amb uns vestits especials i amb ulleres de sol, per tal de protegir els seus ulls de la llum solar després de 70 dies en la penombra. Conforme anaven pujant a la superfície, eren traslladats directament a un recinte mèdic. Allà van ser examinats per metges, dentistes i psicòlegs i van rebre injeccions de solució salina i de vitamina D. Després d’aquesta primera revisió mèdica, els miners es van poder dutxar i també reunir-se, durant deu minuts, amb les seves famílies després de més de dos mesos. Finalment, els supervivents van ser traslladats en helicòpter cap al hospital regional de Copiapó on hi van estar 48 hores sota supervisió mèdica.

Dissabte, 15 d’octubre, 31 dels 33 miners van despertar a les seves corresponents cases. És el final d’un malson. Setanta dies de penombra i d’angoixa, en els que els miners han demostrat valentia, fortalesa i esperança, han finalitzat.

Si us interessa el tema, aquest dijous 21 d’octubre, antena3 emetrà un programa, “Operación Chile” en el qual els miners donaran a conèixer la seva experiència.