Ser periodista

Vull ser una periodista versàtil, capaç de escriure bones notícies. Exercir la meva feina i gaudir d’ella, aconseguir grans èxits, entrevistar a grans celebritats, viure grans moments històrics amb un micro i una càmera la mà. Escriure i transmetre la realitat a través de paraules i bones fotografies a la gent del meu voltant i potser, qui sap, publicar algun llibre interessant.

Ara farà un any començava a pensar en estudiar periodisme. Avui, ja estic estudian per formar-me com a tal. Encara no sé ben bé en què m’especialitzaré, pot ser economia o cultura. Però, des de un començament sé perfectament que quan surti al carrer amb el títol a la mà no seré encara una periodista, sé que a la facultat no m’ensenyaran tot el que hauria de saber i que m’he d’anar espavilant des de aquest mateix moment per aconseguir tenir una mínima base de cultura general per així, en un futur aconseguir els meus objectius.

Realment, no pretenc triomfar dins d’aquest món sinó que em conformo amb escriure articles  i notícies o publicar fotografies que deixin a la gent boca oberta i que reflecteixin moments importants per a la història de la humanitat viscuts com una periodista. Vull que aquelles persones que llegeixin el diari, ja sigui en paper o digital, gaudeixin i reflexionin amb els meus escrits.

Vull doncs, acabar els meus estudis recentment començats i entrar en aquesta professió, que més que una professió és un estil de vida.

Sempre m’han dit que aquesta és una feina difícil d’aconseguir, que no és fàcil perquè hi ha molta competència. Potser podria haver triat una altra professió, però no sé si per vocació o curiositat que he triat aquesta. Deu ser que m’agraden els grans reptes. D’altra banda però, accepto que estic bastant espantada. No sé que passarà, si m’agradarà o no m’agradarà, no sé si d’aquí a uns anys viuré del periodisme o no… però ara per ara ho tinc clar.