Personas

'A lo largo de la vida te vas a encontrar a personas que te odien, personas que no te importen demasiado, que te engañen, que te insulten o te critíquen, personas que te fallen, que te griten y te discutan, que te fastidien o que te hagan llorar. Pero piensa que tambien te vas a encontrar con personas que te quieran y que te cuiden, que te ayuden en los malos momentos y esten allí para celebrar los buenos, que te aconseje, Personas que te hagan reir y personas que te amen.  

Lo más curioso de todo esto es que quizás la persona que te quiere te acabe odiando, que la persona que estuvo siempre a tu lado te acabe fallando, que quien te amó un día te acabe engañando o que la persona que te haga reír siempre, al final te haga llorar. 

Así somos. Nunca sabes cuanto puede durar una amistad o un amor, nunca sabrás quien te va a fallar o te va a ayudar. 

Pero hay algo que no se debe olvidar; siempre habrá alguien que te querrá ayudar.'

'La vaga 29-S es viu amb tranquilitat i sense incidents a Sabadell'

Concentració a El Corte Inglés

anaabeel*

29 de setembre del 2010, dia en que treballadors i treballadores, joves, jubilats i jubilades, estudiants…van unir-se als carrers de Sabadell, de la mateixa manera que a altres ciutats, per lluitar contra la nova Reforma Laboral.

Des de la  matinada del dimarts fins al matí de dimecres, els piquets informatius van ser massius als diferents polígons industrials del Vallès Occidental. Miguel Sabalete, un dels responsables de la zona 6 a la qual pertanyen els polígons de Sabadell, va declarar: “la vaga está teniendo mucho seguimiento. Lógicamente no es un parón absoluto pero la verdad es que no se ven tantos coches como de costumbre y los polígonos están vacíos.”

A les 9:00h del matí de dimecres, els piquets van arribar al centre de la ciutat on els comerços encara eren tancats, tot i així els forns, el mercat central, la majoria de bars i farmàcies i els quioscos eren oberts. Es començava a respirar un ambient de temor entre els treballadors que havien decidit voluntàriament anar a treballar. “He vingut a treballar perquè sóc lliure de fer la vaga o no. Jo he decidit no fer-la, si m’obliguen a tancar, cosa que veig injusta, doncs tancaré”, així ho confirmava una treballadora del Forn Valero.

Entre les 10:00h i les 11:00h del matí es va produir la concentració prevista davant del Corte Inglés del Parc Catalunya. Davant l’aglomeració de gent, el centre comercial Padock, Viena, Colonial i altres comerços importants van deixar les seves portes baixades. De la mateixa manera ho va haver de fer El Corte Inglés que tenia totes les seves portes bloquejades pels piquets i els manifestants.

Concentració a l'Ajuntament (13:00)

Alguns d’ells, com ara Juan Antonio de CCOO “ La verdad es que esta teniendo bastante éxito la huelga. Prácticamente el 75% de las fabricas no han abierto y no han hecho falta los piquetes informativos. Por otro lado hay bastantes comercios cerrados, aun así hay algunos que han abierto luego han cerrado… juegan mucho con el miedo de que les pueda pasar algo.” “En mi opinión la gente que ha ido a trabajar, es libre de hacerlo, pero no saben el daño que nos están haciendo porqué hemos trabajado mucho y hemos perdido muchas cosas y más que vamos a perder si no hacemos nada” entre d’altres, es mostraven a favor del moviment. D’altra banda, Jaume González, un ciutadà que observava des de lluny, digué:“No estic d’acord amb tot això. Penso que aquesta vaga no servirà de res i l’única cosa que aconseguirem serà estar malament amb altres companys i més merders. Zapatero no canviarà el que ja s’ha fet perquè aquest fa el que li diuen les altres, es un manat. A més, sembla que obliguin a fer vaga i no hauria de ser així. Només porten problemes.”

La concentració a davant del Corte Inglés va durar aproximadament un parell d’hores, fins que finalment els manifestants van seguir camí fins al centre on van baixar per la Rambla fins Gran Vía i després es van concentrar a la plaça de l’Ajuntament (12:45h).

No van produir-se greus incidents a la nostra ciutat, tot i la manifestació que va durar pràcticament tot el matí. Simplement, van haver petits enfrontaments entre uns i altres i alguns actes vandàlics sense gaire rellevància. Al llarg del dia, la majoria de comerços van anar obrint les seves portes al públic. D’altra banda, els polígons industrials van estar aturats tot el dia. Els serveis mínims de FGC, Renfe i TUS van complir-se tal i com s’havia acordat.

La vaga va tenir molt èxit a la indústria (90%) i a les escoles, (75%) però no en el comerç. Segons els sindicats “2 de cada 3 treballadors no ha anat avui a treballar lliurement” i la vaga ha tingut un 80% d'índex de participació global.

Ser periodista

Vull ser una periodista versàtil, capaç de escriure bones notícies. Exercir la meva feina i gaudir d’ella, aconseguir grans èxits, entrevistar a grans celebritats, viure grans moments històrics amb un micro i una càmera la mà. Escriure i transmetre la realitat a través de paraules i bones fotografies a la gent del meu voltant i potser, qui sap, publicar algun llibre interessant.

Ara farà un any començava a pensar en estudiar periodisme. Avui, ja estic estudian per formar-me com a tal. Encara no sé ben bé en què m’especialitzaré, pot ser economia o cultura. Però, des de un començament sé perfectament que quan surti al carrer amb el títol a la mà no seré encara una periodista, sé que a la facultat no m’ensenyaran tot el que hauria de saber i que m’he d’anar espavilant des de aquest mateix moment per aconseguir tenir una mínima base de cultura general per així, en un futur aconseguir els meus objectius.

Realment, no pretenc triomfar dins d’aquest món sinó que em conformo amb escriure articles  i notícies o publicar fotografies que deixin a la gent boca oberta i que reflecteixin moments importants per a la història de la humanitat viscuts com una periodista. Vull que aquelles persones que llegeixin el diari, ja sigui en paper o digital, gaudeixin i reflexionin amb els meus escrits.

Vull doncs, acabar els meus estudis recentment començats i entrar en aquesta professió, que més que una professió és un estil de vida.

Sempre m’han dit que aquesta és una feina difícil d’aconseguir, que no és fàcil perquè hi ha molta competència. Potser podria haver triat una altra professió, però no sé si per vocació o curiositat que he triat aquesta. Deu ser que m’agraden els grans reptes. D’altra banda però, accepto que estic bastant espantada. No sé que passarà, si m’agradarà o no m’agradarà, no sé si d’aquí a uns anys viuré del periodisme o no… però ara per ara ho tinc clar.